RECURS DEL DECRET D’ESPECIALITATS
L’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC), de forma conjunta amb la Fundació Episteme, el sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) i l’Associació OCRE (Observatori Crític de la Realitat Educativa), va presentar un recurs davant del Tribunal Suprem pel nou «Decret d’Especialitats».
Les quatre organitzacions esmentades vam impugnar davant del Tribunal Suprem l’article 2.5 del Real Decreto 286/2023, de 18 de abril, por el que se regula la asignación de materias en Educación Secundaria Obligatoria y en Bachillerato a las especialidades de distintos cuerpos de funcionarios docentes, conegut entre els docents com a “decret d’especialitats”.
“Los ámbitos resultantes de la agrupación de materias en los tres primeros cursos de la Educación Secundaria Obligatoria y los propios de los programas de diversificación curricular, así como los de las enseñanzas conducentes a la obtención del título de graduado en Educación Secundaria Obligatoria dentro de la oferta específica para personas adultas, serán impartidos por personal funcionario de los cuerpos de catedráticos de enseñanza secundaria y de profesores de enseñanza secundaria de alguna de las especialidades que tengan atribución docente para impartir cualquiera de las materias que se integran en dichos ámbitos”
Segons aquest article, es pot obligar el professorat d’una determinada especialitat a impartir els continguts d’altres matèries que formen part de l’àmbit sense exigir cap requisit de titulació o qualificació. Altrament dit, l’article 2.5 del RD 286/2023 converteix els professors especialistes de secundària, inclosos els catedràtics, en docents generalistes d’àmbits.
L’article 2.5 representa un atac molt greu contra el principi d’especialitat, contra la professionalitat dels docents i va en detriment de la qualitat educativa. A més a més, atès que la decisió d’implantar àmbits és potestativa de cada centre, el dret a una educació de qualitat no està garantit en condicions d’igualtat per a tots els estudiants.
El plantejament del recurs estava pensat perquè, si no s’aconseguia la nul·litat del precepte, l’Alt Tribunal donés resposta a tota la nostra argumentació, desenvolupada i fonamentada al llarg de 24 fulls de recurs. I així va ser; el 26.02.2024 la Secció 4a de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem va dictar la Sentència núm. 311/2024 i va interpretar i limitar clarament l’abast del precepte. En destaquem les conclusions a què van arribar els cinc magistrats de la Sala:
I.- El Tribunal coincideix amb nosaltres que la premissa general d’assignació de docència ha de respondre al binomi matèria/especialitat docent i que l’agrupació de matèries que conformen l’àmbit no es pot plantejar sense la correcta relació entre aquest binomi.
II.- Afegeix a l’anterior que les agrupacions dins l’àmbit s’han de dur a terme amb matèries homogènies, connexes, que impliquin interdisciplinarietat i que en permetin la seva fusió.
III.- La discrepància amb els nostres arguments es concreta quan el Tribunal convida a interpretar l’article 2.5 de forma integradora i global, d’acord amb la LOE, i amb el propi RD d’especialitats, molt en particular amb l’art. 4 –que refereix a l’ampliació de docència fora de l’especialitat amb la deguda qualificació en els primers cursos de l’ESO–.
IV.- I conclouen els cinc magistrats, un cop més per la via de la interpretació, que els professors que imparteixen docència en l’àmbit hauran de tenir la “debida cualificación” d’acord amb l’art. 4, i, per tant, l’article 2.5 que hem impugnat, tot i que no demani l’especialitat docent no s’oblida, com a mínim, d’exigir la deguda qualificació.
És a dir, el Tribunal Suprem accepta la nostra argumentació, però desestima anul·lar l’article 2.5 perquè, segons explicita a la sentència, no s’ha de realitzar una lectura literal, sinó global i interpretativa i, en conseqüència, “s’hauria de llegir” que sí que s’exigeix la “deguda qualificació”, que d’altra banda és un requisit que no queda concretat ni definit a la Llei.
Hem impugnat l’article 2.5 perquè no demana la més mínima qualificació o titulació per impartir docència en un àmbit. Ara bé, el Tribunal Suprem considera que sí que s’exigeix de manera implícita i, per tant, la doctrina que estableix el TS condiciona el criteri dels jutjats i dels Tribunals Superiors de Justícia de tot l’Estat, de manera que això limitarà necessàriament el marge d’actuació i l’arbitrarietat de les direccions dels centres a l’hora d’assignar docència i definir els àmbits.
Tot i no haver guanyat la sentència, hem aconseguit el nostre objectiu: reescriure l’article 2.5, defensar l’especialitat i evitar, si més no, moderar substancialment la possibilitat que en un centre qualsevol, no ja de Catalunya, sinó de tot l’Estat, el director de torn cometi un disbarat pedagògic fent impartir una matèria a professorat sense la “deguda qualificació”.
